Es denomina pa a un producte alimentari elaborat a partir de la cocció de la farina, barrejada amb aigua o llet i altres possibles ingredients.
El pa pot ser elaborat amb llevat (pa fermentat) o sense llevat (pa àzim).
Inicialment la fermentació es produïa d'una forma natural, deixant actuar espontàniament els llevats sobre la massa. En l'actualitat aquest procés està dirigit per llevats seleccionats que resulten més ràpids i segurs que els antics. La majoria de les indústries panificadores fan servir llevats químics per a agilitzar la fermentació. A més de farina, llevat i aigua cal tenir en compte que a la massa se li poden afegir altres ingredients destinats a millorar la presència, el sabor, l'aroma, la textura o la conservació del pa: llet, greixos vegetals o animals, sucres, sal, fruites, conservants, colorants, potenciadors de sabor, etc.
Encara que es produeixi pa a partir de nombrosos cereals, la farina de blat és la que resulta més idònia per a la fabricació del pa, galetes, pastes, etc. El blat, i en menor proporció el sègol, són els únics cereals que produeixen suficient gluten, una pasta constituïda per la barreja de les proteïnes gluteina i gliadina juntament amb l'aigua. El gluten format té plasticitat i elasticitat el que permet donar-li una forma determinada a la pasta i, al mateix temps, possibilita que el llevat actuï sobre la mateixa fent que aquesta s'infli, en absorbir vapor d'aigua i aire. Per a "pujar" el pa en la resta de cereals s'han de barrejar amb farina de blat o de sègol. En alguns cereals que manquen completament de gluten s'han d'utilitzar algunes tècniques especials per aconseguir la seva digestibilitat, tal com passa amb la farina de blat de moro destinada a fer truites mexicanes que és barrejada amb calç.

HISTÒRIA
Els primers pans no fermentats van ser realitzats en el Neolític, fa uns 12.000 anys. Es tractava senzillament de peces planes fetes amb pasta de blat triturat i posat a coure sobre pedres calentes. Encara avui en dia, hi ha moltes cultures que confeccionen pa sense llevat.
No se sap del cert com els egipcis van descobrir el procés de fermentació encara que probablement la troballa, com en la majoria dels grans descobriments, va ser casual. Sembla que el vent va escampar alguns llevats casualment sobre la massa de farina i aigua i aquests van actuar espontàniament sobre la massa. Posteriorment, segurament per casualitat, algun tros de massa fermentada sense coure es va haver de guardar per a la pròxima vegada i, al barrejar-la amb la nova pasta, va tornar a reactivar el procés de fermentació. La veritat és que aquest mètode, tan senzill i útil, va canviar l'alimentació humana i la mateixa forma de produir el pa s'ha mantingut bàsicament fins als nostres dies. Encara avui en dia, lluny de les grans urbs, es pot trobar petits forns o persones que produeixen el seu propi pa amb llevats casolans.
Els grecs i els romans van recollir la tècnica dels egipcis. El pa constituïa l'aliment bàsic a Roma. L'estat controlava el cultiu i l'elaboració d'aquest aliment. La gent podia coure el seu propi pa en els nombrosos forns públics. Durant l'edat mitjana, el consum de pa negre de sègol es va extendre entre els pobres, mentre els més afavorits menjaven pa blanc de blat. La majoria d'aquest aliment era realitzat en petits forns de llenya casolans o al forn comunal del poble o ciutat. Aquesta tendència es va mantenir fins a finals del segle XIX, quan la industrialització va comportar l'aparició de màquines que facilitaven al forner part del treball. Actualment la majoria de pans són elaborats per les grans panificadores que realitzen tot el procés mecànicament. Després d'un període de desprestigi al llarg de l'últim quart del segle XX, el pa ha
deixat de considerar-se com un aliment que només serveix per engreixar. S'han estudiat i valorat les seves propietats alimentàries i, afortunadament, ha tornat a ressorgir com un aliment bàsic. Avui en dia es produeixen moltes classes de pa que poden cobrir els diversos gustos i necessitats dels consumidors.

A LA CUINA
No cal menjar sol pa per a gaudir dels avantatges alimentàries dels cereals. De la farina dels cereals es poden fabricar riquíssims i nutritius preparats amb totes les propietats del bon pa integral. Cada dia són més els establiments que ens ofereixen una gran varietat de panets, galetes, pastes, etc. La tasca del consumidor informat serà escollir el lloc que li ofereixi la millor qualitat al millor preu.